Aquesta tarda hem ofert el nostre darrer concert d’aquest estiu dins el programa de la 27ª Fira del Disc de Sant Feliu de Guíxols. Ho hem fet a la Placeta de Sant Joan, situada al centre del poble ben a prop de la Rambla.
Ha sigut un gran plaer participar en aquesta iniciativa organitzada per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys Seixanta, una dècada extraordinària i irrepetible que va transformar per sempre la música popular arreu del món i que ha marcat generacions.
Quan ens van convidar a participar-hi, vam descobrir que moltes de les cançons del nostre repertori tenen les seves arrels precisament als anys seixanta. Per tant, aquesta tarda hem pogut oferir al públic assistent un viatge musical que ha començat en aquells anys, amb cançons que han esdevingut himnes universals, i que ha continuat amb algunes peces posteriors que han mantingut viu aquell esperit de llibertat, solidaritat i esperança. En destaquem:
WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS (1967), escrita per John Lennon i Paul McCartney i interpretada per Ringo Starr (The Beatles); versionada i popularitzada per Joe Cocker que la va interpretar al Festival Woodstock (1969). Un cant a l’amistat que ens recorda que ningú no arriba lluny tot sol.
I SAY A LITTLE PRAYER (també del 1967), immortalitzada per Aretha Franklin. Una petita pregària convertida en una gran declaració d’amor.
AIN’T NO MOUNTAIN HIGH ENOUGH (també del 1967) (un any molt productiu, no?). Un dels grans himnes de la Motown, discogràfica dedicada especialment a la música negra (soul, funk i R&B). Ens recorda que no hi ha muntanya prou alta ni distància
prou gran quan hi ha amor i amistat.
PEOPLE HAVE THE POWER (1988), de Patti Smith i Fred «Sonic» Smith. Aquesta peça és molt més recent, però connecta perfectament amb els ideals de canvi i compromís social que van néixer als seixanta. Patti Smith la va convertir en un himne a la força transformadora de la gent. Avui, en temps no menys complexos que els dels anys seixanta, el missatge continua sent plenament vigent: el poder és de la gent.
HIT THE ROAD JACK (1961). Un altre gran clàssic que Ray Charles va portar al número u de les llistes amb el seu estil inconfusible. Una de les peces més reconeixibles de la història del rhythm & blues.
WHAT A WONDERFUL WORLD (1967, també!). Enmig d’una època convulsa, Louis Armstrong va regalar al món aquest missatge
d’optimisme i esperança, recordant-nos que encara hi ha moltes coses belles al nostre voltant.
STAND BY ME (1961). És una de les cançons més estimades de la música popular i molt versionada. Una invitació a mantenir-nos units davant qualsevol dificultat.
SWEET CHILD O’ MINE (1987), de Guns N’ Roses; No és dels seixanta, però ja és un clàssic universal. Una balada rock que ha travessat dècades i fronteres gràcies a la seva melodia inconfusible.
SOMEBODY TO LOVE (1976), de Freddie Mercury que la va escriure inspirant-se en el gòspel i en les harmonies corals. Una cançó de la banda Queen que combina la força del rock amb l’ànima de la música espiritual i parla de la necessitat universal d’estimar i ser estimat.
Ens ha sorprès moltíssim com, mentre fèiem les proves de so, s’ha omplert ràpidament el centenar de cadires que l’Ajuntament havia disposat davant l’escenari i com la gent que passava per la placeta es quedava a peu dret per compartir amb nosaltres la nostra música. Entre aquesta gent, hi hem pogut veure moltes cares conegudes i, entre elles, la de l’Alcalde del poble, en Carles Motas, que s’hi ha quedat força estona.
Hem gaudit molt d’aquest darrer concert d’estiu gràcies a l’animada interacció amb el públic assistent que hem vist cantar i ballar amb moltes ganes; creiem que hem posat la cirereta a una temporada que ens ha deixat un molt bon regust i que ens motiva a seguir treballant de valent per encarar els nous concerts.
Visca Gospel d’Aro!
Més fotos >>> 260913 – CONCERT FIRA DEL DISC DE SANT FELIU DE GUÍXOLS